Les famílies de l'escola i especialment aquells que l'havien tractat molt, vam viure com una gran pèrdua la mort d'un dels fundadors i ideòlegs de l'escola i primer director.
Des de l'escola, la Mont Íñiguez deia que gràcies a ell, el Coromines va ser possible i grans trets d'identitat provenen del seu somni compartit i fet col·lectiu.
Que en pau descansi, en el cor de molts hi serà per sempre,
També hi va haver dues famílies que ens van escriure a tots amb els seus sentiments en aquells moments delicats, i hem volgut que quedi reflectit aquí al blog, com el sentiment de bona part de les famílies de l'escola.
La Carmen Fernández, mare de l'Adrià ( un ex-alumne de l'escola que ja va a l'institut) va compartir aquestes línies..
"Bon dia famílies,
Amb el cor encongit i l'ànima plena de tristesa, ahir et vam acomiadar Pep, només m'ha faltat poder dir-te:
GRÀCIES per crear un espai on els nostres infants aprenen, però sobretot són FELIÇOS i totes les velles parets del col.le estan impregnades d'aquesta felicitat que vosaltres heu sabut donar.
GRÀCIES per acollir-nos i donar cabuda a tothom, per sobre de qualsevol tipus de diferència, amb aquests braços tan grans i sempre oberts.
GRÀCIES per omplir-nos d'il.lusió i fer-nos creure que un altre model Educatiu és possible, que un món amb valors és possible, on el més important són les persones, que els nostres nens, els nostres tresors, creixen amb ells.
GRÀCIES per ser idealista i combatiu, ara mateix amb la revolució que estem vivint, necessitem persones com tu que contrarestin amb optimisme i cançons l'època de canvis que ens toca viure.
GRÀCIES per fer-me tocar de peus a terra i obrir els ulls quan vaig arribar al col.le amb aquella frase: "confia en mi, però sobretot confia en l' ADRIÀ".
GRÀCIES per haver existit, per tot el que has donat, la teva generositat sempre restarà en el cor dels nens del Joan Coromines.
GRÀCIES PEP, MOLTES GRÀCIES!!!!! "
I en Pep Mayolas, pare d'en Bernat (3er) i la Mar (5è), ens va explicar que després de saber-se la malaurada i dolguda notícia de la mort del Pep Sivilla s'havia permès fer-li el seu humil homenatge:
"Malgrat totes les anècdotes, la rudesa, el perfil tan propi del Pep , que mai deixava indiferent ningú, amb grans encerts com grans errors, amb més o menys destresa , però humà fins el moll de l'os i de tan humà la seva petjada ha deixat
Descansa en pau Pep, la teva gran virtut mostrar-se sempre tal com eres, lluny d'hipocresies , convençut i autonomenat lliure pensador.
Sé qui dins de la comunitat el plora i l'enyora, si més no com a "ànima-mater" en la seva creació .
Ens veiem a l'altra cara de la vida"
I a continuació:
Malaurat dia aquell a qui el repòs etern arriba,
qui marxa en un camí sense retorn.
Pertany en el record, tanta paraula escrita:
ara la foscor malmet i ara d'ella et priva
Absurda motxilla que d'anys aplega
un munt d'anècdotes i grans propostes;
dirigint al teu lliure albir, protegint sempre el més fràgil,
és llegat en el teu senderi,
malaguanyats i orfes.
Pep , Joglar incomprès
la teva guitarra , amant irrenunciable;
d'altaveu subversiu, crític , d'audaç valentia.
ni pocs prejudicis, ni mots innecessaris;
lliure pensador, visceral i profusament involucrat
-Com si no! Un Joglar de qui la vida "justa" n'és apassionat
Cortit en mil combats, a voltes inabastables;
ulls fixats de tanta injusticia;
molins de vent, trompant en ta lluita:
mig enfurismat, decidit i convençut .
Creença fidel i altruista
Records de tu que gratifiquen ,
Intrèpides circumstàncies , d'accions contínues .
El teu projecte mancat de dogmes clàssics i tòpics
Lluny de remotes conviccions, i aquest, el teu gran somni
-L'escola Joan Coromines
Un gran projecte comú, camí difícil, prou responsable,
molt il·lús d'inici i amb una gran força,
defensar un projecte insòlit:
transmetre valors, per alguns formidable,
i extravagant per d'altres .
Tot es comprèn, tot és respectable,
menys el dolor afligit, destí revestit d'entrebancs soferts.
Esculpit, però, de fermes conviccions;
un bastió alçat per l'orgull i dignitat de mantenir-se drets.
Molts adjectius et qualifiquen, favorables i adversos.
Convergir en part el teu camí agraeixo,
en nom propi; seré agosarat i diré- en molts d'altres-.
La teva deixa en l'ensenyament i
les teves idees revolucionàries
Una gran tristor, avui, s'aferrissa
D'una força incomprensible:
Confusió, ràbia, dolor i plany,
Pena duc, avui delego el meu somriure.
Som Una Gran Pinya
El seu nucli, el teu penúltim projecte;
cuejant amb força mentre el teu record no conclogui .
En la teva capvesprada, EL teu gran Epitafi
"només serem si lliures pensem"
Descansa en Pau. Periodista, mestre, Activista, músic, Politic...... de fermes conviccions
