Benvinguts al web de l'escola pública Joan Coromines de Mataró
![]() |
PROU robatoris a les escoles de la ciutat. PROU robar el futur als nostres infants! |
![]() |
PROU robatoris a les escoles de la ciutat. PROU robar el futur als nostres infants! |
A l’escola Joan Coromines, seguint les teories constructivistes socials, l’aprenentatge es dóna:
En aquest model educatiu el llenguatge pren una importància cabdal. És necessari que els alumnes utilitzin una varietat de modes de representació, així com instruments per aconseguir una comprensió col·lectiva i individual. Cal que presentin el seu treball als companys i rebin respostes crítiques i constructives, per reflexionar sobre el que han après, tant en un pla individual com col·lectiu i rebin acompanyament per avançar amb allò que encara no poden fer sols (identificar la naturalesa dels seus problemes i trobar solucions que els permetin finalitzar la tasca d’una manera satisfactòria).
Procurem crear un ambient a l’aula on s’escoltin els interessos dels infants i es parteix d’una visió del currículum flexible, tot això facilita la indagació dialògica, es a dir aprenem a fer-nos preguntes per comprendre la realitat que ens envolta, construïm les nostres teories de com creiem que funcionen els diferents sistemes científics, elaborem experiments, observem la realitat, comprovem i fem evolucionar les nostres idees cap a les teories vigents actuals dels científics. Sempre emprant el diàleg en cadascun dels passos. Considerem que els coneixements es configuren a partir de les interaccions amb les altres persones i d’això en diem aprenentatge dialògic. Quantes més interaccions fem i més variades són, més aprenem. En aquest context, esdevenir una persona sana, inquieta, creativa, dialogant... amb un esperit crític, capaç de reflexionar i d’establir uns criteris vàlids per argumentar i per actuar és avui molt més important que tenir només la capacitat d’emmagatzemar moltes dades.
Gràcies a les tecnologies de la informació la nostra funció com a docents ha variat i prioritzem la necessitat de seleccionar i analitzar la informació críticament. Saber pensar i tenir criteri a l’hora d’escollir què fer. Trobem la necessitat de ser un mateix per poder escoltar i parlar, observar, mostrar-se i aprendre entre tots.
Així ens cal incidir en determinats processos de pensament: La comprensió de les dades, la indagació, la capacitat de fer recerca, de fer hipòtesis, la valoració i defensa d’aquesta, la creativitat e innovació, presa de decisions i actuació, selecció i capacitat per proposar alternatives,i l’estabilitat emocional que suposa: saber que necessito, posar paraules al que em passa, demanar ajut quan em cal, posar-me en el lloc de l’altre (empatia), capacitat de lideratge i d’adaptació, actitud de cooperació, constància, afrontar reptes, sostenir frustració.
Tots aquests els anomenem processos de pensament superior i a l’escola treballem per assolir-los i així formar persones preparades per a la societat d’avui.
Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu donem importància al treball a l’aula per projectes. El paper del mestre és fonamental en aquesta metodologia, ja que ha d’estar obert als canvis en la programació, ser capaç de dinamitzar i fer preguntes que portin als alumnes cap a un bon desenvolupament del currículum a partir de necessitats reals que ens ajudin a comprendre el món que ens envolta. Aprofitarem per fer lectures sobre el tema i expressions escrites amb un sentit funcional per avançar el tema que treballem.
Potenciem totes aquelles actituds que fan que els alumnes pensin i s’expressin: “com t’imagines que és? Com et sembla que funciona? Estem d’acord amb el que pensa tal..., de quantes maneres ho podem resoldre,... És essencial documentar el projecte, fer lectures i expressions escrites sobre el tema amb un sentit funcional. Recollir les converses, els textos i activitats i compartir amb la resta en quin punt avança el nostre projecte i fer auto-reflexions compartides.
A l’escola Joan Coromines, seguint les teories constructivistes socials, l’aprenentatge es dóna:
En aquest model educatiu el llenguatge pren una importància cabdal. És necessari que els alumnes utilitzin una varietat de modes de representació, així com instruments per aconseguir una comprensió col·lectiva i individual. Cal que presentin el seu treball als companys i rebin respostes crítiques i constructives, per reflexionar sobre el que han après, tant en un pla individual com col·lectiu i rebin acompanyament per avançar amb allò que encara no poden fer sols (identificar la naturalesa dels seus problemes i trobar solucions que els permetin finalitzar la tasca d’una manera satisfactòria).
Procurem crear un ambient a l’aula on s’escoltin els interessos dels infants i es parteix d’una visió del currículum flexible, tot això facilita la indagació dialògica, es a dir aprenem a fer-nos preguntes per comprendre la realitat que ens envolta, construïm les nostres teories de com creiem que funcionen els diferents sistemes científics, elaborem experiments, observem la realitat, comprovem i fem evolucionar les nostres idees cap a les teories vigents actuals dels científics. Sempre emprant el diàleg en cadascun dels passos. Considerem que els coneixements es configuren a partir de les interaccions amb les altres persones i d’això en diem aprenentatge dialògic. Quantes més interaccions fem i més variades són, més aprenem. En aquest context, esdevenir una persona sana, inquieta, creativa, dialogant... amb un esperit crític, capaç de reflexionar i d’establir uns criteris vàlids per argumentar i per actuar és avui molt més important que tenir només la capacitat d’emmagatzemar moltes dades.
Gràcies a les tecnologies de la informació la nostra funció com a docents ha variat i prioritzem la necessitat de seleccionar i analitzar la informació críticament. Saber pensar i tenir criteri a l’hora d’escollir què fer. Trobem la necessitat de ser un mateix per poder escoltar i parlar, observar, mostrar-se i aprendre entre tots.
Així ens cal incidir en determinats processos de pensament: La comprensió de les dades, la indagació, la capacitat de fer recerca, de fer hipòtesis, la valoració i defensa d’aquesta, la creativitat e innovació, presa de decisions i actuació, selecció i capacitat per proposar alternatives,i l’estabilitat emocional que suposa: saber que necessito, posar paraules al que em passa, demanar ajut quan em cal, posar-me en el lloc de l’altre (empatia), capacitat de lideratge i d’adaptació, actitud de cooperació, constància, afrontar reptes, sostenir frustració.
Tots aquests els anomenem processos de pensament superior i a l’escola treballem per assolir-los i així formar persones preparades per a la societat d’avui.
Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu donem importància al treball a l’aula per projectes. El paper del mestre és fonamental en aquesta metodologia, ja que ha d’estar obert als canvis en la programació, ser capaç de dinamitzar i fer preguntes que portin als alumnes cap a un bon desenvolupament del currículum a partir de necessitats reals que ens ajudin a comprendre el món que ens envolta. Aprofitarem per fer lectures sobre el tema i expressions escrites amb un sentit funcional per avançar el tema que treballem.
Potenciem totes aquelles actituds que fan que els alumnes pensin i s’expressin: “com t’imagines que és? Com et sembla que funciona? Estem d’acord amb el que pensa tal..., de quantes maneres ho podem resoldre,... És essencial documentar el projecte, fer lectures i expressions escrites sobre el tema amb un sentit funcional. Recollir les converses, els textos i activitats i compartir amb la resta en quin punt avança el nostre projecte i fer auto-reflexions compartides.